Ubicació magnífica, abocat al sud, amb un teló de fons d’oliveres, el Faraó és un bon destí pel mesos freds. A més l’aproximació feixuga assegura tranquil·litat, sens dubte el millor complement per gaudir d’aquesta preciosa integral, plena de lògica i categoria.
- Via: Integral Temple del Sol Anglada-Guillamon
- Dificultat: V+/A1 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Pràcticament equipada amb material divers
- Material: 12 cintes exprés, 3 plaquetes recuperables, Alien groc, Camalot #2 i una baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Can Jorba continuem per una pista cap a l’oest fins arribar a un camp d’oliveres on podem estacionar el vehicle. Des d’aquest punt anem a buscar el Torrent de la Coma d’en Pastor, marcat (o embrutat) amb un munt de taques grogues i que ens mena, al cap d’un quilòmetre aproximadament a un corriol transversal que ve del Vermell i continua cap a la Canal de Migdia. Prenem el corriol i a l’alçada d’un pi blanc característic ens desviem per una nova fresa que ens deixa a peu de via.
L1(V+/A0)
Iniciem la integral amb el primer llarg del Temple del Sol. Després d’uns primers metres de III ens situem al peu d’una marcada fissura. Entrar a la paret és el pas clau, que es resolt bé amb un A0. Després continuem amb una tirada mantinguda i totalment equipada amb espits, amb algun pas més complicat a la part superior. 45 metres, 9 espits.
L2(IV+)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra sobre roca excel·lent. Al cap d’uns metres trobarem un rebló i una mica més amunt una escarpia. Del ferro hem de flanquejar horitzontalment fins una miserable savina on farem reunió. 15 metres, un espit i un clau. Des d’aquest punt hem de flanquejar cap al coll amb el Faraó i fer una desgrimpada un xic delicada. Un cop al coll continuem fins una placa tombada on comença el següent llarg.
L3(V-)
Aquesta és la primera tirada de l’Anglada-Guillamon. Una rampa agradable que poc a poc es va trempant. Escalem en tendència a la dreta fins trobar la tercera reunió. 15 metres, dos burins junts i un parabolt.
L4(V/A1)
De seguida enfilem el tram d’artificial, que comença amb dos burins sense plaqueta. L’artificial el trobem força equipat i amb una mica de traça amb els estreps no haurem de col·locar cap pesa flotant. La sortida en lliure és preciosa (la podem protegir amb un alien groc a la fissura) i amb bon ambient. Podrem encintar una savina i continuar per la placa fins a la reunió a l’ull del Faraó. 30 metres, 6 expansions, un tac i un clau.
L5(IV+)
Flanquegem a la dreta fins al final d’un nínxol on trobarem dos expansions que ens indiquen el punt on hem de tirar amunt, primer per terreny vertical i de seguida més arrampat fins al peu de la bola somital. 40 metres, un cap de burí, 2 reblons junts i un parabolt.
L6(III+)
Senzilla tirada de tràmit per un petit diedre que ens permet guanyar el cim del Faraó. 15 metres, neta.
Descens:
Ràpel de 15 metres per la vessant est i desgrimpem l’aresta nord amb cura fins un coll. Baixem per la canal est fins que sortim al corriol d’ascens.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa clàssica en una raconada tranquil·la com poques.
- Interessant primer llarg de la Temple del Sol, complement ideal.
- Roca de primera.
Potser també et pot interessar: